Bestiari festiu

 

 

Si bé les figures zoomòrfiques provenen del món pre-cristià, és arran del Cristianisme, i més concretament de la instauració de la festa del Corpus el s. XIV, que es renoven o reapareixen. La participació dels bestiaris processionals i la utilització sacral que atorguen al bestiari algunes religions, han propiciat l'univers de la simbologia animal.

Les representacions animals varen ser incorporades a les processons religioses. L'Església, en no poder eliminar les pràctiques idolàtriques va optar per assimilar-les i reconduir-les. Aquestes representacions, els entremesos, formaven petites escenografies amb intencionalitat didàctica i acompanyades de música i ball, de manera que fossin més engrescadores per al poble.

De la cerimònia a l'espectacle hi va haver ben poc tros, de manera que, ben aviat, el poble es va identificar més amb els grans animalots que amb el sentit religiós de la festa.

Així, malgrat les prohibicions, la fauna fantàstica va continuar existint i formant part activa dels actes populars i de les festes de caire laic.

El canvi de poders socials, la nova significació econòmica,el pas del món rural a la indústria i els nous valors que això va implicar, van intervenir directament en la nova configuració simbòlica. La capitalització de l'economia, el racionalisme, la nova divisió del treball i el canvi del temps de festa per temps "lliure" varen frenar, en el seu moment, el desenvolupament dels animals màgics i produiren un adormiment en el seu procés cultural.

La significació de la festa ha canviat. La dimensió festiva passa a ser la del "temps lliure", que és el temps quotidià en el qual hom s'absté de treballar per recuperar les energies que tornaran a necessitar-se.

Actualment, les carcasses zoomòrfiques tornen a estar en un moment d'esplendor, malgrat que s'hi han produït fortes modificacions. Entre els animals fantàstics medievals i els contemporanis existeixen divergències no únicament en el seu aspecte físic, sinó també en l'ús que es fa del seu significat. També el sentit de les festes ha canviat i, si bé continuen essent un lligam d'identitat, l'adequació a manifestacions de masses els fan perdre el seu caràcter simbòlic per passar a ser de plaer.

El drac i els altres animals contribueixen, com objectiu principal, al fet que la festa presenti diversió i la màxima espectacularitat possible. Malgrat tot, el retrobament i la puixança d'aquestes manifestacions possibiliten, juntament amb d'altres factors, l'establiment dels senyals d'identitat que caracteritzen els pobles. 

Text extret del llibre de Núria Domedel "Fauna Fantàstica de Catalunya", editat l'any 1991 per l'editorial Labor. 

 

Entre el variat bestiari festiu de la ciutat de Cervera destaquen els següents elements:

 

Imatge extreta de la pàgina web dels Diables de Cervera - Carranquers, http://www.diablescarranquers.cat/